Fira Modernista: descobrim el tèxtil a Terrassa amb Rosa Rubio

Després de tota la pandèmia i el que ha suposat al món de la cultura i els esdeveniments multitudinaris, agafem amb moltes ganes la Fira Modernista que se celebra a la nostra ciutat. Aquest any 2022, el concepte central de la Fira Modernista de Terrassa és l’Escola Industrial i tot el que va esdevenir la seva creació.

El 3 de febrer de 1902, Pere Vacarisses primer director de l’escola, pronunciava el discurs d’inauguració del que seria el primer curs a l’Escola Industrial, actual ESEIAAT de la UPC. Com explica la Universitat Politècnica de Catalunya a la seva web “l’edifici de l’actual ESEIAAT ha estat bressol de la major part de les àrees de l’enginyeria, com són la industrial, l’elèctrica, l’electrònica, la robòtica, la mecànica, la química, la tèxtil, la del disseny, l’audiovisual i l’aeroespacial”.

Rosa Rubio al seu taller – Imatge @cosestextils

Des de Calicot ens ha semblat una bona oportunitat per a centrar-nos en el tèxtil de la mà de Rosa Rubio (Coses Tèxtils, Inhala Exhala…).  Membre de l’aula didàctica del CDMT (Centre de Documentació i Museu Tèxtil) des de 2008, Tècnica de moda i professora de costura i patronatge a l’Escola Municipal La Llar de Terrassa.

Si voleu descobrir un munt de curiositats, no deixeu de llegir!

Rosa és un privilegi per a nosaltres poder gaudir d’informació de primera mà d’una persona tan lligada a la Fira Modernista com tu, que cada any imparteixes tallers de vestuari.

Aprofitant la XIX edició de la Fira Modernista de Terrassa, ens encantaria acostar-nos una mica més al tèxtil d’aquella època…

Actualment, comptem amb una gran diversitat de teixits i teles: cotó, polièster, viscosa, però… Quins eren els materials tèxtils més utilitzats a l’època? Per a què es feien servir principalment?

A Terrassa sobretot el teixit de llana, degut a l’ascens en la producció d’aquesta a la zona de Terrassa i Sabadell. També trobem cotó, lli, cànem per a roba molt basta i molt poca seda. La seda excepcionalment al vestuari dels burgesos.

Com era la indumentària de la gent del poble? Quines eren les peces clau del vestuari al Modernisme de la nostra ciutat?

La roba dels homes del poble o proletaris es basava en una camisa i un pantaló, que sí que tenen unes característiques molt concretes. Òbviament, encara no existien les cremalleres ni el Velcro, per tant, els pantalons eren de cintura alta i sempre cordats amb botons.

Les camises també son força diferents del que ens podem arribar a imaginar, la gent pobra i proletaris no portaven camises blanques, la camisa blanca era de senyor (burgès) i per a persones d’alt nivell social.   

La gent del poble principalment portava camises amb ratlles o d’algun color més sofert, que no semblés tan brut.

Si estaven treballant, la brusa era de tipus carreter o traginer, que eren les persones encarregades de transportar les mercaderies d’un lloc a un altre. Per tant, era una brusa de cotó molt ample i força llarga, com una bata de treball.

Normalment, a més del pantaló i la camisa, portaven a sobre una faixa de pagès. Pel que fa al calçat, molta gent portava mitjons i espardenyes. Una altra peça també molt comú era l’armilla i per a ocasions de més fred, una americana. Aquestes també tenien un aspecte diferent al que tenen ara, ja que les entreteles no es planxaven i els teixits eren més tous.

Les dones encara van vestides “molt a l’antiga”, tant les pobres com les riques. Sobretot porten roba a sota que modifica la seva figura. Portaven una camisa llarga de tirants i a sobre, el que s’anomena una cotilla amb enagos sense afegits, però amb molt volum. El vestuari es completava amb una camisa, una faldilla i un davantal en el cas de les dones més pobres. Les faldilles de les proletàries es fabricaven amb teixits gruixuts, per tant, eren força voluminoses tot i que una mica més curtes, ja que al modernisme les dones ja ensenyen el peu i el turmell.

Dones amb vestits de la classe popular – Museu Tèxtil de Terrassa

Com podem veure al teu instagram, els tallers de indumentària modernista que imparteixes es divideixen en poble i burgesos. Quines diferències hi ha entre uns i altres?

Les principals diferències entre el vestuari de la gent del poble i els burgesos recauen en els tipus de materials utilitzats més que en la forma. La gent proletària vestia amb teixits més gruixuts i resistents (llana, cotons més gruixuts…). Com hem comentat abans, amb colors neutres tot i que també hi havia molts teixits estampats i s’utilitzaven sovint a faldilles i camises. Els burgesos portaven teixits de més qualitat com sedes o sedes amb llana. En aquella època la veritable diferència es trobava als materials.

Quines son les diferències entre el vestuari d’homes i dones?

L’androgínia comença a partir dels anys 20, per tant en aquesta època tot son diferències entre el vestuari d’homes i dones. No hi ha peces neutres que siguin utilitzades per tothom, ni tan sols per treballar. Hi ha unes representacions molt específiques del que ha de ser un home i una dona i cadascú vesteix amb les peces corresponents.

 

Amb la industria en plena revolució, es pot començar a parlar també de vestuari laboral? Si és així, en què consistia?

No es pot parlar de vestuari laboral específic com a tal però sí que hi ha una peça que podria assimilar-se al que entenem per un element de protecció actual, que és la faixa. La faixa que utilitzaven els pagesos per exemple, servia per subjectar i protegir la zona lumbar.

Home vestit amb camisa, armilla i faixa – Origen desconegut

 

Faixa protectora lumbar – Industrial Starter

D’altra banda, els homes de ciutat treballadors de qualsevol ofici o fàbriques, portaven la brusa de carreter abans mencionada sobre la seva roba. En el cas de les dones, i en especial a les fàbriques tèxtils algunes portaven també un mocador al cap per tal de protegir els cabells de possibles enganxades.

 

Com ha evolucionat el tèxtil en els darrers anys a la ciutat? Hi ha alguna innovació o esdeveniment que t’agradaria remarcar?

Realment hem passat de ser grans productors de filatura i teixit de matèria prima a ser simples consumidors. Ara mateix no es produeix cap bàsic tèxtil a la ciutat, hi ha algunes marques interessants que fan confecció a petita escala però el canvi ha sigut important. Des dels anys 90 i amb la globalització, en general no existeix una gran diferència regional entre el vestuari que portem aquí que el que poden portar a qualsevol altre part del món.

Els materials sí que han evolucionat moltíssim. Els teixits i el cultiu, en especial del cotó, estan en plena expansió.

Cap a on creus que es dirigeix la industria tèxtil?

En els últims anys, després de la pandemia i amb l’augment d’uns ideals més ecologistes i responsables amb el mediambient, crec que hi haurà un sector important que es dirigirà cap a una producció més sostenible. No será un canvi total, suposo que hi haurà durant molts anys una vessant més slow i sostenible però també seguirem trobant el fast fashion.

Esperem que gaudiu d’una feliç XIX Fira Modernista de Terrassa!

Podeu seguir-nos també a instagram @calicot_vestuari i @cosestextils per a més novetats

Text: Cristina L. Gamero

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Scroll to Top